
UNA COPA DE 7 D’ART (2ª PART)
Ja fent una introducció amb un dels més grans deixeu que deixi la meva ment divagar entre milers de pel·lícules, series, curt metratges, etc.
Com ja havia dit amb anterioritat, no vull fer un repàs de les begudes que han sortit a la gran pantalla, el que vull és una mica més friki, si em permeteu l’expressió.
Bé, com començar… a mi m’agrada molt el maridatge sofà, cine i copa. Però amb el temps he anat desenvolupant una mania, tradició, buixiria, obsessió amb aquests moments. M’agrada obrir l’ampolla adient per a cada cas.
I amb aquests post això és el que faré. Obrir ampolles amb vosaltres. Explicar-vos quina ampolla obro per veure i beure com cal. Sempre des de la meva humil opinió.
Avui us parlaré d’una de les series de ciència ficció que més m’han marcat… i no! No estic parlant de Star Trek no soc un Trekkie, les he vist, per mi molt infumables. La Última, Star Trek Discovery tenia altes expectatives i com totes et desinflen, amb aquestes ho millor és obrir un suc, una coca cola, alguna cosa ben ensucrada seguint la línia de les seves series i a més ens mantindrà desperts, ja que és difícil aguantar amb aquests arguments.

Però no ens desviem. Com deia millor sèrie de ciència ficció és BATTLESTAR GALACTICA. He vist les dues versions i haig de dir que aquest cop, el remake a superat l’original, la versió de 2004 és molt superior.
Una sèrie on començaven a veure la llum els millors efectes especials, deixant de veure les naus retallades i efectes especials de cartró, aquí veiem qualitat en planós, en batalles especials èpiques. Et veus agafant un Viper i desmembrant Cylons.
Ningú pot comprendre com la nau Galactica pot aguantar el que aguanta, però la trama és molt i molt bona, fa que cada capítol sigui millor que l’anterior i devoris la sèrie com Galactus devora planetes. Mare meva qui serà Cylon i qui no? que no sigui la Starbuck. En fi, només em podeu entendre si l’heu vist.
Però quan veus una sèrie d’aquest calibre, on estan contínuament ensenyant com destil·lar en unes naus rudimentàries, en mig de l’espai, sense rumb fixe, sense saber que fan i on van i treuen destil·lats de qualsevol cosa i s’ho veuen arrugant la cara… penses, necessito una copa. Que obrim? Jo ho vaig tenir clar, un whisky. Però no un qualsevol un que en la primera copa t’arrugui la cara i a partir d’aquí sentis una explosió de notes fumades, torrefactes, especiades, elegants al mateix temps que dures. Sense maquillatge. No estic parlant d’un whisky qualsevol… SMOKEHEAD SHERRY BOMB! Una bestia de 48%Vol. amb molt cos, greixos (com si un destil·lat d’oli de motor es tractes), carregat de turba.
Sentir tot el que t’expressa aquest whisky veien el capitul 4 de la tercera temporada “Éxodo” just en el moment en que veus saltar a la Galactica entrant al planeta, Nova Caprica, en flames i tornant a saltar en un rescat impossible, sacrificant la nau del seu fill Adama, la Pegasus…? Buff, això no té nom. Contenint l’aire amb tots els sabors a turba i la pell de gallina.
Així, que com podeu veure, si que son molt frikis aquests post, son els llibres d’autoajuda per gaudir al màxim nivell del 7é art.
En resum Primera recomanació?
BATTLESTAR GALACTICA + SMOKEHEAD SHERRY BOMB.

Sense comentaris